dimarts, 17 de març del 2009
diumenge, 15 de març del 2009
Poema subrrealisme
Canta tu si us plau,
que ets la llum de la foscor.
Fes-li un petó al gos blau,
que balla com tu amb tot el cor.
La realitat del cabell,
es veure garrapinyada
i el vaixell de la fada,
menja un ratolí vermell
cada matinada.
L’esperança de l’ànec,
es com l’or del llit,
que la campaneta canta cada nit.
I la poma li va dir
que toqués mitja nota més.
que ets la llum de la foscor.
Fes-li un petó al gos blau,
que balla com tu amb tot el cor.
La realitat del cabell,
es veure garrapinyada
i el vaixell de la fada,
menja un ratolí vermell
cada matinada.
L’esperança de l’ànec,
es com l’or del llit,
que la campaneta canta cada nit.
I la poma li va dir
que toqués mitja nota més.
dijous, 12 de març del 2009
dijous, 5 de març del 2009
dimecres, 4 de març del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)