diumenge, 15 de març del 2009

Poema subrrealisme

Canta tu si us plau,
que ets la llum de la foscor.
Fes-li un petó al gos blau,
que balla com tu amb tot el cor.

La realitat del cabell,
es veure garrapinyada
i el vaixell de la fada,
menja un ratolí vermell
cada matinada.

L’esperança de l’ànec,
es com l’or del llit,
que la campaneta canta cada nit.

I la poma li va dir
que toqués mitja nota més.