Canta tu si us plau,
que ets la llum de la foscor.
Fes-li un petó al gos blau,
que balla com tu amb tot el cor.
La realitat del cabell,
es veure garrapinyada
i el vaixell de la fada,
menja un ratolí vermell
cada matinada.
L’esperança de l’ànec,
es com l’or del llit,
que la campaneta canta cada nit.
I la poma li va dir
que toqués mitja nota més.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada